Chiko (Usuhaia)

Arribats a Usuhaia, a la Tierra de Fuego Argentina, la ciutat més austral del món, envoltats de mar per tot arreu, ens venia de gust menjar peix, però estavem al país de la carn...

Vam preguntar a l'hotel on ens allotjavem i la resposta va ser contundent: "nosotros, cuando queremos comer bien, vamos a un restaurante chileno..."

Així, doncs, ens vam informar i tothom va coincidir que el Chiko era el millor. Està situat en un primer pis. És molt acollidor i la cuina és excel·lent, amb una gran quantitat de plats de peix.

Les rabas de la casa eren molt bones, però també els guisats, com ara la paila marina, o el lluç.

A més, tenien cervesa xilena, concretament la Austral, que és excel·lent. N'hi ha de diversos tipus, i la que porta calafate és extraordinària.

La zona és més cara que la resta del país, però tot i això continua sent molt econòmic.

RELACIÓ QUALITAT PREU 8/10

Can Maño (Barcelona)

Fa uns quants anys vaig tenir la sort de fer un reportatge de la llibreria Negra i Criminal, "la casa dels crims" com l'anomenen a la Barceloneta, i, en acabar vaig fer-li al Paco Camarasa, el seu propietari, la pregunta del mil·lió de dòlars: "i la gent de la Barceloneta a on aneu a menjar?"

Em va donar tres indicacions, el Restaurant Cheriff per a les paelles; La Cova Fumada per les tapes i Can Maño per a la cuina casolana, i encara hi va afagir una quarta recomanació: el Forn Baluart per al pa.

Can Maño és un lloc petit, senzill, sense pretensions, però amb una matèria primera excel·lent. Molta gent hi va a fer esmorzars de forquilla, d'aquells que et deixen sense gana fins a l'hora de sopar. Al migdia, cal anar-hi aviat, perquè sempre s'acaba omplint i aleshores cal fer cua a l'exterior.

D'entrada a Can Maño fan un saborós "plat del dia" que sol ser una sopa o un guisat, com aquestes delicioses faves a la catalana.

Cal saber què s'hi va a menjar i sobretot què és el que no hi trobarem. Ho dic perquè no fa gaire vaig llegir a internet el comentari d'un americà que es queixava que tot era a base de fregits i que no hi havia aire condicionat, i acabava qual·lificant el lloc com a nefast. La nostra cultura culinària li deu moltes coses a l'oli. Un bon fregit, amb bon oli i peix fresc, és un plat sense complicacions que treu el millor de la matèria primera. Entre una mare de lluç fresca i ben fregida amb bon oli, i una sarsuela de peix congelat, jo escolleixo la mare de lluç. L'americà segurament, no...

El millor de Can Maño és doncs el peix fresc: lluç, mare de lluç, sardines, saitó, molls, calamars, xipirons, sípies i gambes. També hi ha altres coses, amanides, carn, algun guisat, però per això no cal anar tan lluny...

Els preus oscil·lent entre els cinc euros d'unes sardines a la planxa o una mare de lluç fregida, els vuit euros i mig d'uns calamars o uns molls,  i els quinze euros d'unes gambes.

A mi anar a Can Maño m'agrada molt. El tracte pot ser fred, fins i tot amb un punt de tensió continguda, però l'ambient és de festa, la que celebren els comensals.

Un dels pocs llocs autèntics, autèntics, de la Barceloneta de sempre.

RELACIÓ QUALITAT PREU: 8/10

A Estrela Galega (Bacelona)

He anat a A Estrela Galega tres vegades i sempre hi he menjat molt bé i a uns preus raonables tenint en compte que es tracta bàsicament d'una marisqueria.

 Esta foto de A estrela Galega es cortesía de TripAdvisor

Certament hi ha plats que estan millor que altres, i entre coses extraordinàries també se n'hi pot trobar alguna de menys aconseguida, però en general tot està molt bo.

Una de les coses a que cal acostumar-se és a la manera de tractar als clients que té el propietari. A mi m'agrada especialment quan arriba algun despistat sense reserva i pregunta si hi ha taula. La resposta sol ser exagerada, gairebé insultant, com si la pregunta ataqués als principis fonamentals del local. A A Estrela Galega mai no hi ha taula si no es reserva amb anterioritat.

Suposant, doncs, que hem reservat i ja estem asseguts, si tenim sort vindrà un dels fills a cantar-nos l'oferta de viva veu, i si no serà el pare -que sembla estar permanentment emprenyat- qui ho faci. Qui no tingui clar la mida de les racions i gosi preguntar si amb el que ha demanat en tindrà prou o serà massa, la resposta sol ser del tipus: "Potser es pensa que soc capaç d'endevinar la seva gana, jo. Vostè sabrà si en té prou o no..."

Cal prendre-s'ho amb resignació, filosofia i bon humor i així, d'aquesta manera gaudir dels productes que ens ofereixen, sense fer cas del tracte.

I per menjar? Doncs això, gambes, cloïses, xangurro, bocas, percebes... i un llarg etcètera igual d'atractiu...

Per beure tenen un vinho turbio molt recomenable, i tota la gama de riveiros, alvariños, etc.

RELACIÓ QUALITAT PREU 8/10

Paca (Deltebre)

El primer cop que vaig anar al Restaurant Paca va ser durant el rodatge d'un episodi del programa "Caçadors de bolets" que en aquella ocasió es va anomenar "Pescadors de bolets" perquè es tractava d'acompanyar una parella de boletaires a buscar "rovellons de xop" a les rives de l'Ebre i en barca.

Amb el que vam recollir la Paca Bonet es va encarregar de preparar-nos un xapadillo d'anguila amb gírgoles i un maigret d'ànec amb rovellons de xop i gírgoles. Dos autèntics festivals gastronòmics.

Temps més tard hi vaig tornar i vaig provar el arròs de llamàntol que també era exquisit. com ho són igualment l'arròs a banda o la caldereta per parts.

Foto: http://esmorzarsdeforquilla.blogspot.com.es

D'això es tracta exactament. Cuina tradicional confegida per una cuinera de primera categoria a qui no cal innovar. La tradició del Delta és rica i sorprenent: marisc, peix, anguiles, ànec...

Foto: http://esmorzarsdeforquilla.blogspot.com.es

RELACIÓ QUALITAT PREU  9/10

Barakoda Restaurant (Trípoli)

 

Mentre vaig estar viatjant pel desert de Líbia el menjar es va reduir a una dieta monòtona però agradable a base d'amanida i una alternança de tonyina i sardines en llauna.

Però en retornar a la capital vaig descobrir que les coses no millorarien gaire, De fet encara ara soc incapaç de saber si existeix una veritable cuina líbia, de la mateixa manera que n'hi ha una de marroquina o de tunisiana.

Molt pocs restaurants, cap establiment de kebabs i en general la sensació que els libis prefereixen menjar a casa i els turistes són tan pocs que no val la pena preocupar-se gaire per ells...

Existeix, això sí, als afores de la capital una llotja de pescadors on es venen diverses espècies de peixos, calamars i crustacis. El mercat està envoltat de restaurants a on és possible portar-hi els productes que s'acaben de comprar i demanar que te'ls coguin i serveixin a canvi de pagar un preu pel servei i la beguda.

 

Com que érem un grup nombrós i tots teniem ganes de variar la dieta, vam comprar una mica de tot, i ho vam deixar a la cuina, a l'espera de tornar per menjar-ho unes hores més tard.

Com era d'esperar el peix era força bo i molt fresc, però el "cuiner" el va desgraciar en coure'l en excés. Tot estava excessivament sec, i concretament els calamars semblaven soles de sabata. Una pena!...

RELACIÓ QUALITAT PREU 4/10

Las paellas del Nilo (Almería)

 

A finals dels anys setanta, d'això en fa ja una pila d'anys, al barri de Zapillo, a Almeria hi havia un bar-restaurant de nom pintoresc: Las paellas del Nilo.

El tracte era amable i molt familiar, i jo hi anava tots els caps de setmana que tenia permís -estava fent el període de campament del Servei Militar Obligatori a Viator- a prendre una tapa amb tranquil·litat i, després, una paella que m'omplia de vida.

L'amo del local, "Juanito el Cariñoso", anava tocat les vint-i-quatre hores del dia, i més que n'haguessin. Es passava el temps bevent whisky i parlant del seu sogre immortal i de què faria quan finalment heretés els seus apartaments de Blanes.

La dona que portava prop de quaranta anys fora de la seva terra, havia acabat per oblidar la pròpia llengua. Jo li enraonava de Girona, de l'aigua i dels pins, i ella se'm quedava mirant en silenci, com si no acabés d'entendre de què li estava parlant. De tot allò no en deu quedar res. Per molt que he buscat no n'he trobat cap referència a l'Almeria del segle XXI.

Buffet "La Gaya" (Deltebre)

Al buffet "La Gaya" hi vaig arribar un diumenge a l'hora de dinar després d'haver-me perdut pel Delta buscant el restaurant Paca.

Em va cridar l'atenció la quantitat espectacular de vehicles que hi havia a l'aparcament, i vaig pensar que si hi havia tanta gent, no podia ser ni molt dolent ni massa car.

D'entrada em va sorprendre el preu: 18 euros -això sí, sense beguda ni Iva- per a un buffet lliure de marisc. I un cop posats en feina em va meravellar l'oferta tan variada que hi havia.

Desde fideuà i arrossos de tota mena, fins a guisats de peix, passant per amanides variades.

També hi ha peixos i carns, però el rei del bufet són els animals "amb gavardina", llagostins, gambes i centollos, els calamars i xipirons, i els musclos que són especialment bons.

Cal dir, a més, que tot plegat està cuinat amb gràcia.

En definitiva una sorpresa més que agradable, a un preu sense competència.

RELACIÓ QUALITAT PREU 7/10

A Grade (Porto)

Vam descobrir aquest restaurant de Porto aplicant una tècnica que ja m'ha donat bons resultats en altres circumstàncies. Es tracta de seguir a una parella o a un grup d'autòctons que presumíblement van a dinar. No sempre funciona, però quan ho fa acostuma a ser un bon sistema per trobar llocs bons per a menjar.

This photo of A Grade is courtesy of TripAdvisor

En aquesta ocasió es tractava de dos homes i una dona, ben vestits i amb aspecte d'anar "a celebrar" que ens van conduir fins al "A Grade", un típic restaurant de peix i especialitats portugueses.

This photo of A Grade is courtesy of TripAdvisor

 
This photo of A Grade is courtesy of TripAdvisor
 

La cuina va resultar ser excel·lent però el preu picava bastant...

RELACIÓ QUALITAT PREU: 7/10

Elx (Barcelona)

L'Elx, com el seu antecessor l'Elche del Poble Sec, és un restaurant especialitzat en arrossos. La carta inclou entrants i segons plats molt diversos, a més d'una llista molt interessant de postres, però la immensa majoria dels qui hi van a menjar ho fan per les seves paelles, arrossos a banda, i arrossos caldosos, amb la seguretat -i no és pas poca cosa!- que estaran al punt, seran saborosos, i ens deixaran satisfets.

Els preus són correctes, atesa la naturalesa i la ubicació del local, en ple Maremàgnum de Barcelona, amb vistes al Port del Rellotge.

RELACIÓ QUALITAT PREU: 8/10

Al Bahrya (Marràqueix)

El vam  descobrir per casualitat, camí d'una braseria on vam anar a sopar, i l'endemà vam tornar per dinar-hi. El fet que estigui sempre molt ple en contrast amb els altres restaurants del voltant que amb prou feines tenen clients, ja indica una diferència important.

Demanes el peix fresc directament en la parada de l'entrada i una vegada cuit a la planxa, t'ho serveixen en la taula. Vam menjar llobarro, salmó, gambes, calamars i alguna cosa indefinit que anomenaven "ous de peix", encara que no sé si tal denominació es refereix a ous o a testicles.
 

Tot boníssim, especialment el llobarro i el salmó per l'inesperat, ja que no es tracta d'un peix especialment interessant i no obstant això va resultar de 10!...

Evidentment, no s'hi pot prendre alcohol. 


RELACIÓ QUALITAT PREU: 8/10