A finals dels anys setanta, d'això en fa ja una pila d'anys, al barri de Zapillo, a Almeria hi havia un bar-restaurant de nom pintoresc: Las paellas del Nilo.
El
tracte era amable i molt familiar, i jo hi anava tots els caps de setmana que tenia permís -estava fent el període de campament del Servei Militar Obligatori a Viator- a prendre una tapa amb tranquil·litat
i, després, una paella que m'omplia de vida.
L'amo del local, "Juanito el Cariñoso", anava
tocat les vint-i-quatre hores del dia, i més que n'haguessin. Es passava el temps
bevent whisky i parlant del seu sogre immortal i de què faria quan finalment
heretés els seus apartaments de Blanes.
La dona que portava prop de quaranta anys fora de la
seva terra, havia acabat per oblidar la pròpia llengua. Jo li enraonava de Girona, de
l'aigua i dels pins, i ella se'm quedava mirant en silenci, com si no acabés
d'entendre de què li estava parlant.
De tot allò no en deu quedar res. Per molt que he buscat no n'he trobat cap referència a l'Almeria del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada