No puc imaginar cap barceloní que no coneixi la xarcuteria Conesa. Està situada al cor de la ciutat, a la plaça Sant Jaume, a l'encreuament entre el Cardum i el Decumanum romà. Va ser fundada el 1951 per Pedro Conesa que es va mantenir al front de l'establiment fins que li va passar el relleu al seu fill Josep.
Foto: http://www.conesaentrepans.com/
Anar a berenar a Can Conesa (nosaltres l'anomenàvem "el Sirerita", perquè don Pedro s'adreçava a les noies dient-los algo així som "sirerita" enlloc de señorita) era una festa. Durant tota la infància ni se'm va passar pel cap de menjar-hi altre cosa que els seus afamats entrepans de frankfurt amb molta mostassa i una cervesa, a poder ser negra.
Foto: http://www.conesaentrepans.com/
En arribar l'adolescència, però, la rebel·lia se'm devia manifestar amb les ganes de provar coses noves. Va ser llavors que vaig convertir-me en un fanàtic de les hamburgueses que portaven enciam, ceba, i una barreja de salsa de tomàquet i mostassa.
Foto: http://www.conesaentrepans.com/
Ja en plena maduresa se'm va aguduitzar el gust per la simplicitat i vaig passar-me als entrepans de salsitxa del país, sense additament i sense salses.
Foto: http://www.conesaentrepans.com/
Originalment Can Conesa era només el local que ara queda a l'esquerra de l'entrada. Se servien entrepans per la finestra que dona al carrer Paradís i també directament a la barra. I es formaven llargues cues al carrer.
Posteriorment el negoci es va ampliar al local del costat on s'hi va posar un menjador i una segona barra especialitzada en pizzes. Val a dir que aquest últim producte era també molt bo, i molt diferent de les de pizzeria, com una mena d'entrepà calent més.
Ara que la Barcelona antiga s'ha convertit en una caricatura de si mateixa i tot es crea i es destrueix pensant únicament en els turistes, és d'agrair la pervivència d'un local com aquest, amb una amplíssima oferta d'entrepans, sempre de la màxima qualitat. Forma part de la meva història personal i no voldria que es perdés mai, devorat com tants altres pels signes d'un temps que definitivament ja no és el meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada