diumenge, 29 de desembre del 2013

Vinyanova (El Bruc)


Al restaurant Vinyanova entre setmana s'hi menja molt bé. Fan un d'aquells menús que és com una carta i que a més, a base de suplements et permet menjar de tot. La cuina és cuidada i la presentació en concordància. Cuina catalana amb un toc d'originalitat.


Els tomàquets que posen a les amanides són els més bons que he menjat mai. Una cosa fora de mida! És un lloc privilegiat, al peu de la cara sud de Montserrat, i alguns muntanyencs aprofiten per esmorzar-hi abans de pujar, o per dinar-hi a la baixada (o totes dues coses, com nosaltres).


Vista la qualitat del que serveixen és pot dir que el preu resulta adequat, però no és un lloc de menús baratos.


Els caps de setmana el restaurant es transforma en una altra cosa, amb pica-pica i cassola de cigronets...  Jo no hi he menjat mai i no puc opinar.

RELACIÓ QUALITAT PREU: 8/10

dissabte, 28 de desembre del 2013

A Grade (Porto)


Vam descobrir aquest restaurant de Porto aplicant una tècnica que ja m'ha donat bons resultats en altres circumstàncies. Es tracta de seguir a una parella o a un grup d'autòctons que presumíblement van a dinar. No sempre funciona, però quan ho fa acostuma a ser un bon sistema per trobar llocs bons per a menjar.

Photos of A Grade, Porto
This photo of A Grade is courtesy of TripAdvisor

En aquesta ocasió es tractava de dos homes i una dona, ben vestits i amb aspecte d'anar "a celebrar" que ens van conduir fins al "A Grade", un típic restaurant de peix i especialitats portugueses.

This photo of A Grade is courtesy of TripAdvisor

  
This photo of A Grade is courtesy of TripAdvisor
 
La cuina va resultar ser excel·lent però el preu picava bastant...

RELACIÓ QUALITAT PREU: 7/10

dijous, 26 de desembre del 2013

Casa Inés (Porto)


A Casa Inés s'hi ha d'anar expressament, no és un restaurant que et trobis casualment mentre passeges per Porto perquè està molt amagat, en un barri allunyat del centre.

 Esta foto de Restaurante Casa Ines es cortesía de TripAdvisor

Dit això cal concloure que qui hi va és perquè s'ha informat anteriorment i ha llegit o algú li ha dit que és un dels cinc millors restaurants de la ciutat.

 Llagostins frescos amb patates chips fetes a la cuina

El que tenen de bo els restaurants portuguesos, a més de la qualitat del menjar, és clar, és que per molt refinats que siguin sempre ens costaran un vint o un trenta per cent menys que a Catalunya. Això passa també a Casa Inés, on et pots permetre luxes que serien prohibitius en altres indrets.


En recordar les especialitats de la cuina portuguesa que havíem provat a Lisboa i altres ciutats del país, em va sorprendre que a Porto, en general, la cuina fos menys elaborada, més simple, basada essencialment en carns i peixos a la brasa. Casa Inés no n'és l'excepció. La carta és reduïda, els preus baixos, i la qualitat dels productes altíssima, però no hi ha gaire complicació a l'hora de cuinar, el més elaborat solen ser els acompanyaments.

RELACIÓ QUALITAT PREU: 8/10

Nikkei (Barcelona)


Darrera una porta anònima s'amaga al barri de Gràcia un suposat restaurant clandestí, especialitzat en cuina Nikkei. Dic suposat perquè malgrat les precaucions que cal seguir per reservar o per accedir-hi, i les instruccions que et donen abans de sopar sobre el que cal fer en cas d'irrupció de la policia, costa de creure que el muntgatge sigui totalment real. En qualsevol cas l'aire transgressor contribueix a donar més emoció a l'àpat. 
Com que oficialment hi estàs convidat perquè no poden cobrar com si fos un restaurant normal, en acabar et demanen un "donatiu".
Es tracta d'una mena de sopar de tast amb diverses especialitats de la cuina nikkei, que així s'anomena la cuina de la comunitat japonesa afincada al Perú, on es barreja la tradició nipona amb els productes propis de la gastronomia peruana.
Divertit. Gastronòmicament interessant, i a un preu molt raonable. Una experiència recomanable.

RELACIÓ QUALITAT PREU 7/10

Sabor Manabita (Barcelona)


Malauradament desaparegut. "Sabor Manabita" era un modest restaurant d'Horta on es podien paladejar especialitats equatorianes, i més concretament de la província de Manabi.
Els dies de cada dia feien un menú molt econòmic amb sopes, estofats i arroços saborosos i ben cuinats. Els plats tenien noms indesxifrables, i resultava del tot imprescindible recabar del cambrer que ens fes la corresponent traducció, a risc d'acabar menjant el contrari del que preteniem.


Cuina espectacularment desequilibrada, amb un excés d'hidrats de carboni, que es podia concretar per exemple en una barreja de blat de moro, patates, fèsols plàtan i arròs.
Els caps de setmana es menjava exclusivament a la carta, amb una variada oferta de plats de la cuina equatoriana.

RELACIÓ QUALITAT PREU: 7/10

Tapas Brunch (Viena)


El restaurant perfecte per anar a sopar tot sortint d'un concert a la Wiener Konzerthaus. Obren fins molt tard -si més no per als estandards austríacs, l'ambient és agradable i està situat als baixos de la mateixa sala.


El menjar és molt correcte. Eclèctic.

  

Hi ha raccions i mitges raccions, a preus molt raonables. De fet, vist el lloc on està situat, els plats resulten sorprenentment barats.


RELACIÓ QUALITAT PREU: 6/10

Salm Bräu (Viena)


La Salm Bräu és una típica cerveseria vienesa, amb cambreres d'escots generosos, menjar greixós i múltiples especialitats de cervesa per anar provant i gaudint.


El menjar es podria considerar una excusa per anar bevent, però és més que això i permet gaudir de diversos tipus de salsitxes, col fermentada, patates, i uns garrons rustits de mida considerable. Tot perfectament desequilibrat, saborós i primitiu.


És d'aquella mena de menjar, "guarru-guarru" que està molt bé per a un dia, però que difícilment resisteix la repetició diària.

RELACIÓ QUALITAT PREU: 6/10

dimecres, 25 de desembre del 2013

Pastisseria Sant Antoni (Barcelona)


La Sant Antoni és probablement la millor pastisseria de Barcelona. És una pastisseria de barri, a Horta, però la seva fama s'extén per tota la ciutat.
Durant tot l'any fan uns pastissos deliciosos i molt originals, amb sabors trencadors, com el pastís de te verd o el de cema catalana.


Però quan arriba el Nadal els seus turrons adquireixen la categoria de "Monument Nacional", singularment el de crema cremada. També resulta admirable el turró de quicos, fet amb xocolata dolça i blat de moro torrat i salat.
La qualitat i la creativitat tenen el seu preu i la Sant Antoni no és pas una pastisseria barata, però els seus productes són tan bons que valen mmolt més del que costen.

Pastisseria Sacher (Viena)


Un clàssic de Viena, la pastisseria Sacher, on se suposa que es va inventar la "Sacher torte" autoria que li disputa una altra pastisseria vienesa, la Demel.


La veritat és que com ens havien recomanat més la segona que la primera, voliem anar a la Demel, però no la vam saber trobar i vam acabar a la Sacher.


El pastís era senzillament deliciós, i l'entorn excepcional. Durant mitja hora i per una quantitat raonable, hom té la sensació de ser un privilegiat entre els mortals.

Sottovoce in stazione (Castello di Fiemme)


Quan vas circulant per la carretera en un territori desconegut i arriba l'hora de dinar o de sopar, l'única cosa que demanes és que el restaurant on t'aturis no sigui ni massa car ni massa horrorós. Per això resulta doblement gratificant quan la casualitat et porta a un bon lloc i l'àpat passa a convertir-se en un record magnífic.
Això és el que em va passar a Castello di Fiemme, tornant dels Dolomites, ens vam aturar a sopar al primer lloc que vam trobar, i era aquest "Sottovoce in stazione" a on vam gaudir d'una cuina italiana genuïna amb alguns tocs personals molt bons.

Foto di Sottovoce, Castello-Molina di Fiemme
Questa foto di Sottovoce è offerta da TripAdvisor.

Vam menjar una amanida de rúcula, tomàquet i parmesà; una excel·lent pasta farcida, i una pizza compartida, en plan golafreria total, que també incorporava rúcula i formatge local. Tot excel·lent.
Quan vam arribar el restaurant estava buit, però aviat vam comprovar que era a causa de l'hora, perquè van començar a arribar famílies i parelles de la zona, acostumades a fer del restaurant una fita setmanal imprescindible.
Molt recomanable. Preus raonables.

RELACIÓ QUALITAT PREU 8/10

dimarts, 24 de desembre del 2013

Ca La Bòrnia (Cercs)



Entrar a Ca La Bòrnia és com entrar al túnel del temps, i ho dic com un elogi, no pas com un menyspreu. 

 

És d'aquelles fondes de poble de tota la vida que ha sabut mantenir el seu caràcter intacte malgrat la incorporació recent d'alguns elements de mobiliari modern, com ara les cadires en substitució dels bancs.
 


A Ca La Bòrnia s'hi va a menjar cuina catalana, familiar, de la de tota la vida, sense manies i sense complexos. El preu més que raonable. La qualitat assegurada. Una adreça imprescindible del Berguedà.


De fet Ca La Bòrnia  ja era una casa de menjars al sege XIX i probablement encara abans. En dona fe un anunci de 1907 on parla de la remodelació que s'hi ha fet per dotar-lo de més comoditats.


Val la pena fer-s'ho venir bé per aturar-se a Cercs i gaudir d'un marc únic, d'una cuina excel·lent i d'un tracte amical.


L'últim cop que hi vaig anar vaig menjar unes favetes a la catalana glorioses, 


acompanyades d'una bona amanida.


De segon jo vaig pendre unes costelles de porc amb peres, dignes de premi.


I el meu  acompanyant uns peus de porc guisats que també eren molt bons.


De postre vam prendre crema catalana


I el pastís de la casa, casolà i consistent.


Tot això, amb aigua, vi, gasosa, i cafè ens va sortir, en dia de cada dia, per 12,50 euros cada un.


RELACIÓ QUALITAT PREU 8/10

Elx (Barcelona)



L'Elx, com el seu antecessor l'Elche del Poble Sec, és un restaurant especialitzat en arrossos. La carta inclou entrants i segons plats molt diversos, a més d'una llista molt interessant de postres, però la immensa majoria dels qui hi van a menjar ho fan per les seves paelles, arrossos a banda, i arrossos caldosos, amb la seguretat -i no és pas poca cosa!- que estaran al punt, seran saborosos, i ens deixaran satisfets.


Els preus són correctes, atesa la naturalesa i la ubicació del local, en ple Maremàgnum de Barcelona, amb vistes al Port del Rellotge.



RELACIÓ QUALITAT PREU: 8/10

Shunka (Barcelona)


El Shunka passa per ser el millor restaurant japonès de Barcelona. I probablement sigui veritat. Hi ha una barra on es pot menjar mentre es mira com els cuiners preparen el menjar, i diversos menjadors. Sempre cal reservar i no és fàcil fer-ho per telèfon.

Fotos de Shunka, Barcelona
Esta foto de Shunka es cortesía de TripAdvisor

El menjar és excel·lent. Insuperable. Recordo per exemple unes extraordinàries vieiras amb bolets, o unes peces petites de toro -la part més greixosa de la tonyina- que són autèntics tresors. A destacar també els makis de pollastre, una especialitat pròpia que es troba entre les delicies més imprescindibles de la carta.

Fotos de Shunka, Barcelona
Esta foto de Shunka es cortesía de TripAdvisor

Vista la qualitat i el nivell d'alguns dels clients habituals, no és d'entranyar que sigui car. Però s'ho val.

RELACIÓ QUALITAT PREU: 9/10

Koyuki (Barcelona)


El Koyuki del carrer Còrcega és el meu restaurant japonès favorit. De fet els que hi entenen de debò en aquestes coses asseguren que més que un restaurant és una típica "taverna japonesa", amb un petit taulell a l'entrada, unes quantes taules al menjador, i la cuina al fons.

Fotos de Koyuki, Barcelona
Esta foto de Koyuki es cortesía de TripAdvisor 


L'autenticitat del lloc es mesura en el nombre considerable de turistes japonesos que hi fan cap a l'hora de dinar, i la qualitat en el fet que els aficionats a la cuina japonesa fins i tot organitzin "expedicions" des d'altres punts de la geografia ibèrica per anar-hi a menjar.

 

Hi ha molts plats tradicionals, com ara sopes, fideus ramen, verdures, etc, però a mi el que més m'agrada són el sashimi i els makis. No sé d'on treuen el peix o si la gràcia està en la manera com el tallen, però la veritat és que enlloc he assaborit una tonyina, un salmó i un daurada tan bons com aquí.
Menció a part mereixen també els makis, fets amb unes algues nori especialment gustoses, o potser és que les saben torrar al punt just. Inigualables!.



Pel que fa a les postres, no puc deixar de mencionar el gelat de gengibre, realment apoteòsic.
Cal reservar i cal també arribar a l'hora justa -ni massa aviat ni massa tard- si no es vol despertar la ira del senyor Kamo, un japonès expatriat que recomana visitar el seu país, però no quedar-s'hi...

Els preus alts com a tots els japonesos de veritat, però per sota del que fan pagar els del seu nivell.

RELACIÓ QUALITAT PREU: 8/10