Al cor del basar de Kerman hi ha un restaurant excel·lent ubicat a
l'interior d'uns antics banys àrabs.
A l'Iran, la majoria de hammams han estat transformats en museus, salons de te o restaurants.
A l'entrada uns cartells en farsi, escrits amb l'alfabet aràbics, deuen informar que allò es un restaurant. Ho dic perque
no hi ha cap altre indicació que
ho faci pensar. Jo ho vaig trobar perque m'ho havien dit uns valencians que hi
havien anat a dinar el dia abans, si no impossible!...
A l'entrada hi ha un individu molt empanat que pren nota de la
comanda i cobra, mentre es distreu fent qualsevol altra cosa, vull dir que el
que hauria de ser un tràmit
senzill i ràpid, es
transforma en un petit calvari. Per sort, sobre la seva taula hi ha una carta
impresa amb el nom i els preus dels plats en angles.
Hi ha kebabs i arròs,
però també hi ha, i això es que es important, tres plats
típics de la cuina
tradicional iranià, el Dizi,
que es aquella mena d'escudella que serveixen a dins d'un morter i que cal
prendre en dues parts: el líquid
en forma de sopa, i la carn i els vegetals, xafats com si fossin un puré.
També hi ha una mena de puré de carn i auberginia, amb una
salsa de iogurt molt àcida,
amb fruits secs, que es una autèntica
delícia, i un plat se blanc
pero exclusivament vegetal amb llegums. Vaig provar les tres coses i tot estava
molt bo, pero el que mes em va agradar va ser el puré de carn i aubergínies.
El local es preciós,
i habitualment es ple de públic
local, sobretot grups familiars, a vegades molt grans, i grups de dones i noies
soles. Pero alguns dies també s'hi
poden trobar turistes.
Mentre dines es por escoltar l'actuació de dos músics.
Un roca una mena d'arpa petita de percusió
i l'altre canta i toca una pandereta enorme. Interpreten musica
tradicional iraniana i es molt agradable.
Els preus son els habituals al país.
El plat mes car costa 130.000 ryals que en el moment que jo hi vaig anar eren
quatre euros.
RELACIÓ QUALITAT/PREU: 8/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada