dissabte, 1 de març de 2014

El Piolindo (Barcelona)



Durant els primers anys de la meva infància el pollastre era un producte de luxe. A casa el menjàvem sempre per Nadal i potser també de tant en tant en alguna festa senyalada o quan ens n’enviaven des de Cardedeu, sovint vius. Però cap a mitjan dels anys seixanta va començar a posar-se en marxa la cria intensiva i el preu del pollastre va baixar en picat fins a convertir-lo en un producte popular.

Entre els iniciadors d’aquesta cria intensiva hi havia una cooperativa gallega que va obrir un parell de locals a Barcelona on es podien degustar els seus productes. Es tracta d’El Piolindo que tenia el seu primer restaurant a prop del mercat de Santa Caterina i el segon al costat de la Gala Placídia.


A mi el pollastre també m’agradava molt, el pollastre, el caldo, les croquetes i el xampany amb què es regava tot plegat, ja que perquè la sensació d’estar menjant com un ric fos encara més completa els gestors del Piolindo que devien de ser uns genis dels negocis, van instituir el costum de dinar amb vi escumós, tot plegat per un preu molt econòmic.

Foto: Pere Castaño

Al Piolindo hi anava sovint amb el meu pare ja fos a menjar-hi assegut en una immensa barra on hi arribava el calor gairebé insuportable dels nombrosos rostidors, ja fos a comprar “menjar per emportar”.


Ara el Piolindo s'ha convertit en una altra cosa i enlloc de la barra immensa hi ha taules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada