dimarts, 4 de març de 2014

Abo Al-Ezz (Damasc)


Quants cops m'he recordat d'aquest restaurant! ...En cap altre lloc he menjat uns mezze tan deliciosos. El seu babaganush amb tomàquet i grans de magrana era d'antologia!

Està situat en ple bazar de Damasc. Des de fora ningú diria que hi ha un restaurant. A la porta de l'escala que hi dona accés, estreta i poc atractiva, hi ha una mena de parada de pa i pastissos i això despista una mica. Però un cop a dalt, descobrim que el restaurant ocupa un parell de pisos, i és molt gran.

Al migdia hi anaven a dinar sobretot gent del país. Era el moment de gaudir de la millor cuina síria i de posar-se les votes amb els entrants. De tota mena i a un preu irrisori.


Al vespre, però, el restaurant es transformava en un cau per a turistes. Amb menú fix i espectacle musical. Nosaltres que no ho sabiem i que ja hi havíem anar a dinar un parell de vegades, vam fugir cames ajudeu-me!

Què se'n deu haver fet de l'Abo Al-Ezz, en plena de la guerra civil?

M'acabo de fer aquesta pregunta i trobo la resposta en un article de El País:
"Solo el estruendo ocasional de los morteros y la artillería distantes rompe la melancólica melodía del laúd en el escenario. Los tiempos han cambiado y lo que antes fue un restaurante de paso obligado para turistas, extranjeros y nacionales, languidece hoy con unas pocas mesas ocupadas. A pesar de todo, los sirios sonríen. Es normal. Pocos lugares hay como el restaurante Abo Al-Ezz.
Damasco regala uno de sus cielos nítidos. Tras los ventanales asoma la mezquita de los Omeyas. Abajo bulle el zoco, donde se venden ya pocos souvenires, pero uno encuentra cosas más prosaicas: ropa interior, pañuelos o jabones de Alepo. La capital siria se aferra a un espejismo de cotidianidad, sitiada por la guerra, empeñada en soñar con los débiles recuerdos del pasado." (David Alandete, El País, 3 de novembre de 2013)

RELACIÓ QUALITAT PREU: 8/10



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada