divendres, 7 de març del 2014

Casa particular (Viñales)

A Cuba tenen molta fama els paladares que se suposa que són cases particulars on s'hi pot menjar. 
Això dels paladares ha passat per diverses èpoques. Hi ha hagut moments en què estava prohibit però tolerat, altres en que estava prohibit i perseguit i altres en què estava permès i regulat.

Quan hi vam anar nosaltres, alguns paladars s'havien convertit en autèntics restaurants multitudinaris, i resulta impossible pensar que fossin realment clandestins, tot i l'aire de misteri amb que es publicitaven, perquè no hi ha qui es cregui que pugui passar desapercebut el traginar continuat de turistes que s'hi dona.


A Vinyales hi havia un paladar que tenia molta fama d'autèntic, però quan vam començar a preguntar per anar-hi, una dona ens va oferir d'anar a sopar a casa seva. Vam aparaular el preu -vint-i-quatre dòlars els quatre- i el que voliem menjar, biftecs de porc i tonyina, i ens va explicar com arribar-hi, tot indicant-nos que ho havíem de fer a peu perquè la gent no veiés el nostre cotxe.

Vam sopar a la cuina, on hi havia parada una taula amb molt de menjar. Era una cuina molt petita però molt acollidora, i el menjar estava deliciós: dos tipus d'arròs, frijoles, porc, bonítol, plàtan, malangues freigides, alvocats, i el millor de tot, carabassa bullida.


Vam menjar a reventar. Durant tot el sopar la senyora de la casa va estar patint per si algú la denunciava i arribava la policia. En acabar, pero, es va tranquil·litzar, va recollir els plats molt ràpidament i ens va fer passar a la saleta, on vam estar xerrant una estona. Treballava de funcionària i cobrava deu dòlars al mes. Ens va dir que amb el nostre sopar s'havia guanyat el sou de dos mesos.


L'endemà hi vam tornar. I en aquesta ocasió vam tenir postre especial: un enorme pastís d'aniversari (suposo que en va poder menjar tot el barri...) per celebrar el de la meva filla Bàrbara. Llàstima que amb aquella calor tota cuca viu, i el merengue estava farcit de formigues...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada