El primer que crida l'atenció en passar per davant del Bar Nilo, a Nàpols, és la capelleta que té a la façana, dedicada a Diego Armando Maradona i als seus èxits esportius amb el Napoli.
A la capelleta no hi manca de res: fotografies, escapularis, reproduccions de les copes guanyades, fins i tot hi ha un petit reliquiari que suposadament conté les llàgrimes miraculoses del jugador.
També hi ha un paper penjat, en diversos idiomes, on explica les desgràcies que recauran sobre el turista que gosi fer una fotografia de la capelleta sense entrar després a prendre un cafè. No cal dir que nosaltres hi vam entrar.
Cette photo de Bar Nilo est fournie gracieusement par TripAdvisor
Un cop a dins es confirma que ens trobem en un autèntic santuari dedicat a rememorar les glòries esportives del club local. Per tot arreu hi ha fotografies, bufandes i cartells.
Però, tot i ser pintoresca, el millor del Nilo no és la decoració sinó el cafè. Hi ha un cambrer especialitzat en el tema que s'ocupa en exclusiva de la màquina. Cada cafè és una obra singular en si mateixa que ocupa molt de temps en fer-se i que precisa de diverses premsades per aconseguir assolir el nivell òptim de cremositat.
Un d'aquells cafès insuperables que hauria de fer caure la cara de vergonya -si en tinguessin- a la majoria de bars, restaurants i cafeteries de Catalunya i Espanya, on el cafè cada cop és més insípit, aigualit i fastigós,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada