La meva pretensió era dinar al Amura que és un opció segura que ja he provat altres vegades, però com que estava tancat, no sé si per descans setmanal, per temporada o per sempre, vaig acabar al restaurant italià del costat.
Allà fan un menú per tretze euros, sense beguda ni cafè, que amb aquests afagits acaba sortint per disset, que dona a triar entre tres o quatre primers i tres o quatre segons.
De primer vaig menjar uns macarrons amb salmó. Molta crema de llet d'aquella que embafa tant i uns macarrons "al dente", d'aquells que no acabas mai de saber si estan realment prou cuits però al gust italià o és que els han tret abans d'hora i realment els hi falta una bollida. Un plat decebedor.
De segon un bacallà congelat al forn amb cloïses i musclos, fet amb poca gràcia i un puntet massa cru per al meu gust. Un plat sense història.
I de postres una panacotta amb xarop de xocolata que probablement fos el menys criticable del dinar.
El cafè, a 1'60 euros, correcte però decebedor per ser un italià.
En sortir em van venir ganes de dir-li allò de: "Abraci'm!... perquè no ens veurem mai més vostè i jo"
REACIÓ QUALITAT PREU 4/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada