Kailash (Barcelona)

Recordo haver anat per primera vegada al Kailash quan l'acabaven d'inaugurar, d'això en fa ja uns quants anys. Aleshores era el primer i l'únic restaurant de cuina tibetana de Barcelona, i em va fer gràcia de provar-lo, tot i saber que la cuina de l'altiplà asiàtic no és precisament de les millors. L'experiència no va resultar gens gratificant. Em va semblar simplement això, una experiència i prou.

Han passat com dic molt anys i ara que em dedico a escriure aquestes petites reflexions gastronòmiques, m'ha vingut de gust tornar-hi, aprofitant que a més es troba molt a prop de casa, als límits entre el Clot i el Guinardó.

Aquest cop l'experiència ha estat francament pitjor. Imagineu-vos una barreja entre la cuina indo-paquistanesa sense espècies i la xinesa sense gràcia, i estareu molt a prop de la realitat.

 

Hi vam anar al migdia i vam demanar dos menús. De primer vam prendre tofu amb verdures fregides...

I Go thang, que és una sopa de tomàquet i ou.

El tofu estava arrebossat amb oli de girasol, d'aquell que et torna tota la tarda. I la sopa tenia l'incomfusible salabror dels caldos industrials. Tot plegat sense cap mena de gràcia

De segon la pasta fregida amb verdures, era pasta com la que es troba a qualsevol supermercat...

...i la pasta transparent d'arròs amb pollastre i verdures, una altra sopa, per sort una mica menys salada que la primera, però igualment poc afortunada.

De postre vam prendre dos lassi saturats de sucre. No vaig gosar provar el cafè. Tot plegat 9,5 euros amb beguda.

RELACIÓ QUALITAT PREU 4/10