divendres, 24 de gener de 2014

He Cheng (Barcelona)


Al He Cheng l'anomenen "El xino dels xinos" perquè durant anys només hi anaven a dinar els compatriotes dels amos. A poc a poc, però, la seva fama d'autenticitat s'ha anat extenent i ara ja són més els catalans i els turistes que gosen acostar-s'hi.


L'entrada és poc atractiva i el restaurant en sí no és res més que una sala estreta i allargada al final de la qual hi ha una barra amb un televisor que permanentment està connectat a una cadena que emet programació en mandarí, normalment a crits.

 

Els qui serveixen no són gaire amables i més aviat sembla que els faci nosa que hi anem a dinar, però tot i així jo hi continuu anant, perquè el menjar és bo o molt bo.
Com sempre passa als restaurants xinesos de veritat, el plat estrella solen ser les sopes, de moltes menes, i la pasta que elaboren ells mateixos a la vista de tohom. Recomano molt els tallarins amb verdures.

Però també hi ha plats de menuts i vísceres, molts apreciats a la Xina. Jo el màxim que he gosat provar són els callos, que lògicament no tenen res a veure amb els madrilenyos, però també hi ha cor, fetge, orella, i altres menges especials.


Entre els meus plats favorits hi ha l'amanida d'algues i soja germinada, que trobo deliciosa, i l'ànec a la sal que es serveix fred. Un cop es van disculpar perquè estava acabat de fer i era una mica tebi i el vaig trobat molt millor que no pas fred, però no he estat capaç d'aconseguir que em facin cas quan demano que me'l calentin. Em diuen que el plat es menja fred i d'aquí no els trec...

Els preus són molt econòmics i la carta molt extensa.

RELACIÓ QUALITAT PREU 7/10
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada